Dia 2
Estimat Toni , només ha passat un puta dia des de sa primera carta? increïble. Que etern és es temps sense tu! T'en recordes quan esteiem junts i et demanava "Quina hora és?" , i eren les 16:00h , i uns minuts més tard miraves es rellotge i no ens podiem creure que ja fossin les 9 des vespre ? Pues ara just el contrari. Ara que vull que es temps passi volant fins a l'any que ve , ara els minuts passen a poc a poc perquè tu no hi ets.
No em crec que m'hagis deixat, enserio, no ho assimil. És com a què amb tu volia estar per sempre... És un doi , però crec que el que més m'enamorava (i em segueix tinguen enamorada) de tu és lo típic de " Haces que llore riendo y que ria llorando", bé i sa teva mirada , i es teus llavis, i es teus detalls i mils coses més que em tornen boja per tu.
Te pots creure que sóc tan il·lusa que fins setembre de l'any que ve t'esperaré? Encara que es meu raonament no vulgui fer-ho,es meu cor es passa és raonament pes forro. Encara que no et xerri , tendre mils coses per a dir-te. Diràs quina retrasada mental que només em contesta movent es cap , però és allò de què si l'estimes l'has de deixar anar, jo t'estic deixant anar i per rabi, però sobretot per no posar-te en situacions que se que no t'agraden una merda deix de xerrar-te. Com ja et vaig dir : jo puc ser amiga d'una persona que estim, però no d'una persona que m'enamora.
K.
No hay comentarios:
Publicar un comentario